Què és TurismeNacional.cat?

Primer de tot cal avisar que el redactat següent no és un contracte, sinó un text divulgatiu per exposar la filosofia i les intencions en què es fonamenta TurismeNacional.cat

1. Context i motivació

El turisme és una indústria cabdal als Països Catalans en tots els sentits. La seva influència és incomparable si la considerem de forma transversal pels efectes que té sobre les nostres societats a tots els nivells. Podem pensar fàcilment en efectes demogràfics i econòmics, i les conseqüències i motivacions que aquests generen en la cultura, la política, el paisatge, els recursos, els serveis, les infraestructures i les diferents formes de relacionar-nos. Repassar de forma exhaustiva com ens influeix el turisme està fora del nostre abast, però podem concloure que és vital tenir-lo en compte a l’hora de pensar i construir el país.

En tot conflicte polític i cultural, la demografia ha estat un element fonamental. Quan un poder vol expandir una cultura allà on ja n’hi ha una altra d’establerta, és fàcil veure que una de les opcions per a accelerar la substitució pot ser importar població aliena a la cultura autòctona a la vegada que s’imposa la cultura a expandir. Hi ha diferents formes de forçar o promoure aquests desplaçaments, com ara la violència, problemes al territori d’origen, o possibilitats al territori de destí. Quan es tracta de generar una atracció, cal tenir en compte coses com els llocs de feina, l’oci o les possibilitats de desenvolupament professional i personal, i aquí hi juga un paper important el capital. Un model econòmic encaminat a importar molta gent portadora o forçada a adquirir la cultura en expansió pot donar moltes possibilitats a persones amb capacitat econòmica que no tinguin miraments a l’hora de col·laborar amb l’extermini de la cultura autòctona i la massificació i precarització del territori i els ciutadans.

Així és com ens hem trobat immersos en un model turístic que fa dècades que, en lloc de fer-nos créixer en capacitat adquisitiva, ha fet tot el contrari, precaritzant les societats, saturant serveis i massificant el territori. Parts de la societat s’hi adapten bé i aconsegueixen millorar el seu estatus i les seves possibilitats, però sempre amb una tendència negativa pel que fa a la majoria de la població, fent-la cada vegada més dependent del sistema públic i dels grans empresaris.

L’establiment d’un paradigma fatal per la cultura pròpia

Socialment, es va estenent i normalitzant una percepció de la realitat segons la qual:

• La cultura pròpia és inútil i potencialment una nosa.
• Cal abaratir el territori perquè la societat, precaritzada, el pugui gaudir.
• Rarament es qüestionen els salaris. Poca gent té en compte que, malgrat puguin pujar en xifres, aquests van baixant a causa de la inflació.

• Els ciutadans de països més rics van comprant el territori a uns preus, per a ells, d’oferta.
• Els hereus de la cultura autòctona la van abandonant per por de quedar exclosos per la majoria i per incapacitat de viure normalment sense deixar-la de banda. La pressió demogràfica i mediàtica reforça la diglòssia i l’autoodi, augmentant les possibilitats que hom percebi com a radical i forçat l’ús de la llengua autòctona.
• La integració activa de ciutadans provinents d’altres cultures depèn absolutament de la seva consciència i voluntat de contribuir a la seva preservació, o simplement pel rebuig a col·laborar en la seva eliminació.
• Com que no hi ha parlants que només sàpiguen la llengua pròpia del territori, i la majoria dels seus parlants tenen un grau d’autoodi significatiu, el seu ús i la seva presència a qualsevol espai cada vegada esdevé més marcat perquè no respon a una utilitat o necessitat òbvia o superficial.
• Amb un sistema econòmic i polític que promou l’arribada constant de treballadors de serveis, sovint de cara al públic, on no es valora l’atenció en la llengua pròpia, amb una precarització constant, amb uns salaris que van baixant en relació amb el cost de la vida, la natalitat, especialment dels autòctons, baixa. És un sistema que no convida a tenir (gaire) fills: la societat no els necessita i està esdevenint estranya a la cultura dels avis d’aquesta terra. A la vegada, aquesta baixa natalitat reforça el relat que cal importar treballadors constantment, discurs que cohabita sense cap problema amb el relat que cal generar constantment llocs de feina precaris. La contradicció és total gratant una mica, però la superficialitat arrasa als grans altaveus mediàtics i, qui gosa sortir-se del guió, s’arrisca a quedar aïllat.

El turisme és un engranatge central d’aquest sistema. Des de l’esquerra autòctona s’ha defensat la idea que cal contenir el turisme per evitar la depredació del territori, per conservar la bellesa paisatgística i els ecosistemes naturals. S’ha procurat, des d’aquests sectors, un equilibri entre el creixement econòmic i demogràfic i aquesta preservació. No s’ha volgut o sabut, però, tenir prou en compte l’objectiu final d’aquest sistema econòmic, i ja no diguem fer el possible perquè no s’assoleixi. Quan s’obvia el fons del que està passant és impensable que hom pugui prioritzar la resistència per evitar-ho.

Arriba un punt on és fàcil contraposar qualsevol cosa que, en principi, sembla bona, amb la cultura pròpia. El turista de fora de l’estat visita “el país” que veu als mapes i espera trobar-hi sa cultura hegemònica, cal no molestar-lo amb nacionalismes locals. El turista “nacional” s’ha de sentir com a casa, ídem. Ja coneixem tots el relat que confronta la salut amb la llengua. I així no acabaríem mai. Qualsevol cosa es pot enfrontar (i guanyar sempre) a un idioma minoritzat i, comunicativament, innecessari.

Per altra banda, tenim una cultura que, encara que minoritzada, és sentida com a pròpia per milions de persones. És quelcom que no es pot dir d’altres cultures minoritzades que, d’una manera o altra, troben la manera de perdurar i fins i tot recuperar espais perduts. Per qüestions de prioritats, pors o incapacitats, fins i tot organitzacions preocupades per preservar la cultura pròpia, han assumit el marc espanyol com a marc nacional; de vegades, de forma explícita i tot. El més greu, però, és que han ignorat totalment la magnitud i el poder del país sencer i la capacitat de generar sinergies positives, tots plegats, per la nostra llengua. La capacitat de fer-nos valer, de fer-nos presents de forma efectiva, als carrers, als comerços, als restaurants, als actes culturals. Hem assumit, quasi sense adonar-nos-en i com si fos inevitable, la nostra parcel·lació i l’ús de la indústria que més ens afecta socialment i culturalment com a arma per diluir-nos, sense ni aturar-nos a pensar en la força real que tenim encara.

A Balears, en temps de pandèmia, fins i tot els partits propis van avalar la priorització del turisme estatal anomenant-lo nacional. És tan important per als països allò que anomenen turisme nacional que fins i tot gent considerada nacionalista mallorquina, menorquina, etc. va quedar convençuda que era bo prioritzar el turisme espanyol, i això encara que Espanya no havia estat precisament exemplar en la prevenció de la pandèmia. Es justifica per la inèrcia, l’emergència, la por de sortir de ser una veu dissonant en un moment crític.

Les grans cadenes hoteleres fa molt de temps que no transmeten cap voluntat de servir cap ideal que no sigui aconseguir més diners i poder. Difícilment podem pensar que els podem convèncer perquè prioritzin la viabilitat de la nostra cultura. Com a mínim no podem apel·lar a la seva consciència i pretendre que liderin un canvi positiu en aquest sentit.

En canvi, sí que tenim centenars de milers de persones a qui oferir la possibilitat de fer país mentre fan turisme i fins i tot gaudeixen de millors preus per les seves estades, i disposam de desenes de milers de propietaris d’habitatges que ja s’ofereixen a turistes i que els podrien oferir, sense exclusivitat, a un portal orientat al turisme nacional (ara sí, el nostre turisme nacional). És en aquest mercat on sí podem iniciar un canvi de paradigma i generar sinergies positives per la nostra llengua. De fet, segons el meu parer, no és que puguem fer-ho, sinó que és necessari i urgent.

Podem pensar fàcilment que és una indústria perjudicial per a l’accés a l’habitatge. Tanmateix, igualment la indústria existeix. Els hotels també ocupen espai, també omplen els carrers, també omplen habitatges amb els seus treballadors, i tot el cercle de nous ciutadans que han d’arribar. El paradigma és que un habitatge turístic et pren les possibilitats de trobar casa, massifica, degrada el paisatge, etc. però duplicar la població en poques dècades a força de crear més i més feina precària no ho fa. Sí, és una qüestió de superficialitat, un relat molt interessat que ha de deixar de pararitzar-nos; hem de deixar de cedir la força, el poder, la presència que ens queda, i capgirar el paradigma.

El lloguer turístic sense cap regulació tampoc és bo, no ens enganyem. Si una gran empresa pot llogar tants d’habitatges com pugui comprar, no deixa de ser una expansió de la gran indústria hotelera i s’elimina el benefici de repartiment dels ingressos turístics entre la societat. La bondat del lloguer turístic d’habitatges rau en la socialització, en el fet que els propietaris d’un o dos habitatges puguin llogar la segona residència. No és quelcom ideal, perquè l’ideal seria poder gaudir sense restriccions de tots dos habitatges sense cap necessitat d’ingressos extra. També seria assumir un procés de precarització el pretendre que el segon habitatge s’ha de llogar perquè tots hi capiguem. I cap enrere és cap a on ens duu el paradigma establert. Tornant a la idea inicial del paràgraf, cal regulació, cal reforçar les externalitats positives i cal limitar els habitatges o places que hom pugui oferir.
Per exemple, davant d’un procés de precarització com el que vivim i els que hem viscut i viurem, prefereixo que una família mallorquina pugui llogar el seu segon habitatge a turistes, i com a mínim pugui viure dignament i conservar-lo encara que no el pugui gaudir, abans que es vegin forçats a mal vendre’l. El paradigma basat en la superficialitat va en el sentit que se’ls ha de forçar a llogar-lo barat al treballador de l’hotel perquè aquest pugui venir a fer feina per un salari de subsistència. És el model de massificació i precarització que només beneficia a uns quants, i que aprofundint-hi una mica mai no acceptaríem ni consideraríem remotament progressista.

La llei del Pacte a les Illes va anar en aquest sentit d’evitar construccions encaminades de bon començament a l’explotació turística, i també a prioritzar que fos cosa de petits propietaris. És marca dels partits de casa. Tanmateix, la manca de zel en el compliment de les regulacions i en la preservació de la convivència, han generat problemes. Difícilment, qui està interessat en que tot segueixi el camí que ha seguit fins ara, veurà amb bons ulls res que pugui suposar un canvi de sentit. Per això és fonamental que exigim i establim regulacions assenyades i que les fem complir. La seguretat i la convivència entre residents i turistes han de ser sagrades, i no veurem mai amb bons ulls que es relativitzin.

2. Descripció

Intermediació entre amfitrions i hostes

Turismenacional.cat és un portal de l’estil d’airbnb i emmarcat als Països Catalans. La llengua del portal és el català i s’hi anuncien habitatges de qualsevol lloc dels Països Catalans. Els amfitrions es comprometen a rebre i tractar els hostes en català, i els hostes es comprometen a entendre la llengua i respectar gratament l’ús normal d’aquesta arreu del territori.

No podem ni volem tancar l’oferta a visitants d’altres països. Sabem que hi ha gent arreu del món que coneix, valora i estima (i fins i tot defensa activament) la nostra llengua. Qui comparteixi la filosofia d’aquest projecte, sigui d’on sigui, vingui d’on vingui, està convidat a participar-hi. Només els demanarem que visitin els Països Catalans conscientment i ens ajudin a posar en valor els serveis que, de la mateixa manera, valorin la cultura autòctona.

Informació

Us volem ajudar a trobar aquests serveis, i volem ajudar els serveis a ser mereixedors del turisme nacional. Per això anirem estudiant els diferents sectors d’arreu del territori i anirem aportant guies i material als interessats a millorar l’atenció al client.

A continuació es detallen algunes funcions que pretenem donar a la iniciativa.

3. Funcions

TurismeNacional.cat pretén fer les següents funcions:

1. Exercir d’intermediari per garantir que tot funciona com cal, tot oferint informació d’interès tant a hostes com a amfitrions. Rebre el pagament de l’estada i, un cop es confirma que els hostes poden accedir a l’habitatge, fer arribar els diners que pertoquen a l’amfitrió, quedant-se una petita tarifa de servei, que ha de fer viable el projecte. La diferència entre allò que paga l’hoste i el que rep l’amfitrió serà, en tot cas, molt menor que amb les grans plataformes, com booking o airbnb.
2. Revisar els anuncis i mantenir un control de qualitat d’aquests, així com el compliment de les condicions establertes.
3. Facilitar informació i recursos als amfitrions perquè millorin l’experiència dels hostes i per resoldre els dubtes que aquesta activitat pugui generar.
4. Informar i ajudar el sector serveis del territori perquè faci sentir el turista nacional com a casa.
5. Facilitar guies per conèixer i gaudir el territori de forma constructiva, respectant la societat i cultura local específica de cada racó del país.
6. Donar a conèixer la importància del turista i dels serveis que se li ofereixen pel que fa a la sostenibilitat, també cultural, dels territoris i pobles que els acullen i on es desenvolupen. Turisme Nacional estarà obert a visitants d’arreu, sempre valorant i promovent el paper de tots els agents implicats en fer, d’aquesta activitat, un motor a favor de la llengua pròpia: del seu coneixement, però sobretot del seu ús i presència ambiental. Es demanarà, per tant (i serà tingut en compte per la seva valoració com a hostes) als visitants que aprenguin unes nocions de llengua (si no en saben) i del paper que ells tenen a l’hora de reforçar-la o minoritzar-la.

4. Què ofereix

En resum, el que ofereix Turisme Nacional és:

1. Seguretat i confort cultural, i la gratificació de participar de quelcom bo per la llengua en plena emergència lingüística, participar d’un canvi de paradigma on el terme “nacional” s’empra per fi amb propietat en el marc de la indústria més important a nivell social dels Països Catalans.
2. Preus millors que les grans plataformes com airbnb i booking sense demanar exclusivitat als propietaris. De fet, per ser amfitrió a TurismeNacional.cat cal garantir que l’habitatge no es podrà llogar més barat enlloc. Les comissions baixes han de possibilitar que aquí tingui un preu més baix a la vegada que proporciona més ingressos al propietari.
3. La possibilitat al sector serveis de demostrar-nos que respecten la cultura pròpia i estan disposats a tractar-nos com a ciutadans i turistes de primera. Estem convençuts que molts estaran més que contents de tenir l’oportunitat de fer un canvi lingüístic positiu gràcies a la percepció que això serà ben rebut pels seus clients potencials.