El ball de bot es compromet amb la llengua
Comencem per un acte que serà un succés, d’aquells que ens fa créixer i ens dona esperança amb fonaments. Parl de la Diada per la Llengua que han organitzat l’Obra Cultural Balear i Joves de Mallorca per la Llengua per aquest dissabte, 10 de maig, a Santa Maria del Camí. Una ocasió fantàstica perquè els mallorquins (i tot visitant que sigui a Mallorca aquest dia) es reuneixin per fer festa i demostrar que volem revertir el procés de minorització lingüística que patim.
Aquestes organitzacions ja ens tenen acostumats a actes massius, molt ben preparats, amb mesos d’antelació (així com toca) en defensa de la llengua pròpia. En aquest cas, però, un servidor té la sensació que s’han superat. La idea de capitalitzar decididament l’auge de la música i el ball tradicionals per fer comunitat entorn de la defensa del català ha estat molt ben trobada.
“No tenim cap espai guanyat per sempre sense consciència i autodisciplina; dissabte serà un dia excel·lent per reflexionar-hi.”
A la trinxera, sempre és tot en risc. Tenim tendència a la relaxació i al cofoisme en els sectors on sembla que tenim avantatge. És el cas del ball de bot. Seria molt fàcil pensar que, sense cap esforç, el ball de bot serà sempre en català i generarà espais de trobada i integració en català. Tanmateix aquest cofoisme pot ser fatal: quan tothom ha de saber castellà i la mallorquinitat activa ja és minoritària a nivell social, TOT es pot desmallorquinitzar molt ràpidament si no som proactius. En aquest sentit, iniciatives com la d’aquest dissabte són molt positives. He volgut començar per aquí a l’hora d’avaluar la seva idoneïtat perquè és, per mi, el factor que la fa més bona i que podríem obviar més fàcilment. Pensau que la majoria de balladors mantenen la llengua? Què passarà si l’auge del ball de bot segueix endavant, penetra amb força per tots els pobles i barris i no mantenim la llengua amb tothom que s’hi apropi? I si, per “ser més oberts” anam normalitzant el castellà a les places, tant entre els balladors com entre els grups i les seves cançons? No tenim cap espai guanyat per sempre sense consciència i autodisciplina; dissabte serà un dia excel·lent per reflexionar-hi.
L’altre motiu pel qual és una gran iniciativa és l’atracció que genera el ball de bot, que s’ha convertit en un espai de socialització sa i segur per a molts de mallorquins. És una forma exemplar de fer i expressar comunitat de la mà de la cultura i de les arrels. S’ha passat del ball de postals per gaudi dels visitants europeus, de la mostra de reducte folklòric al qual volien reduir la nostra cultura, a la bauxa i enriquiment (en el millor sentit de la paraula) del poble. Quina gran idea, idò, aprofitar aquest auge per impulsar també la recuperació lingüística!
A l’acte hi participaran diversos grups de música d’arrel i ja s’ha anunciat la intenció de fer un rècord amb la tira de fandango més llarga del món.
Les ballades començaran a les 16.30 i hi sonaran els grups Ramellets, Càrritx, Esclafits i Castanyetes, Al-Mayurqa, Sarau Alcudienc, i finalment Es Revetlers. S’hi reuniran els balladors de tot Mallorca, però també hi serem molts espectadors, que simplement gaudirem d’aquest espectacle i mostrarem el nostre suport a la cultura popular i a la llengua.
Un servidor, com a activista lingüístic i promotor de la iniciativa Turisme Nacional, que promou la sensibilització i sostenibilitat lingüística en el sector turístic i serveis, no pot fer més que agrair i donar suport a tota acció que doni vida a la llengua. En aquest cas, a més a més, s’hi afegeix l’orgull i l’alegria de tenir els amics de Ramellets i de Coques Bambes participant activament a l’acte, i entre ells la meva al·lota, membre de tots dos grups. Per això hem tingut accés al procés d’elaboració del nou disc de Ramellets -jo diria que és una obra mestra, però l’haureu d’escoltar per veure si soc objectiu o si és per vincle personal. Vos deix el seu primer senzill perquè pugueu opinar!
Sigui com sigui, hi ha molts grups fent molt bona música i animant cada vegada més gent a omplir les places mallorquines. A Santa Maria n’hi trobareu una bona mostra, així que no hi falteu!
Manifest per a la sostenibilitat lingüística i cultural
El govern liderat per Marga Prohens ha volgut aparentar un respecte per la cultura pròpia que no s’ha traduït en iniciatives i, encara menys, en resultats. N’és un exemple paradigmàtic la gestió de la massificació. Com a bons cabdills al servei dels oligarques i la metròpoli extractiva, van decidir adoptar un paper d’assumpció dels problemes generats pel creixement en massa i precarietat que patim de fa dècades. En aquest context, van anunciar la “Mesa per al Pacte Social i Polític per a la Sostenibilitat”, suposadament per recollir i plasmar políticament les demandes de les organitzacions illenques entorn de qüestions tan de moda com el turisme de masses i l’accés a l’habitatge.
L’Obra Cultural Balear, malgrat ser la principal organització cívica illenca per la defensa del país i sa cultura fou exclosa de la Mesa en un acte de cinisme grotesc, com si la sostenibilitat lingüística no mereixi ser tinguda en compte. Quina barbaritat!
“la principal organització cívica illenca per la defensa del país i sa cultura fou exclosa de la Mesa en un acte de cinisme grotesc”
No ens estranya, a Turisme Nacional, per tant, que la famosa Mesa es materialitzi en mesures que retornin poder al lobby dels grans hotelers i afavoreixin, per tant, continuar la tendència de més població, més destrucció, més precarietat i menys llengua.
Els esforços per introduir mesures de sostenibilitat lingüística en el sector turístic continuaran restringides a l’activisme d’organitzacions i particulars. Per això, aprofitant la Diada, faig pública l’adhesió al Manifest de l’Obra per a la sostenibilitat lingüística i cultural, i vos anim a tots a fer el mateix.
