Menorca en estrofes
Menys balearitzada, més preservada, que la germana major. La Menorca Talaiòtica Patrimoni de la Humanitat, la Reserva de la Biosfera, la Menorca amb certificació “starlight”. La de camins i festes ancestrals, dels cavalls, de les cales, els pobles i sa gent. L’illa més oriental dels Països Catalans, afortunadament i malgrat tot, encara és relativament poc coneguda a fora. Pels autors de casa, però, fa molt de temps que és font d’inspiració.
Fet i fet, el poeta del poble la va sentir i la va versar, fins i tot, abans de visitar-la.
“Pensa Menorca i digues en veu baixa
noms a l’atzar de pobles i de cales
fins que se’t transfiguri el gest i sentis
que la sang et batega a ritme d’illa.”
Aquests versos són un fragment del poema “Menorca”, que va escriure Miquel Martí i Pol el juliol de 1996, poc abans de visitar l’illa per primera vegada. L’estada va inspirar l’autor per dedicar-li, posteriorment, tres poemes més.
Al portal de l’Institut Menorquí d’Estudis hi podeu trobar l’aquest article de Miquel Àngel Limón, el qual descriu la visita tot fent referències al poema, del qual fins i tot n’adjunta el manuscrit. Tota una joia!
Per cert, Miquel Mariano va fer, amb aquests versos, una cançó exquisida. Gaudiu-la aquí.
En definitiva, aquest poema és el que m’agrada més per diversos motius (us torn a recomanar la lectura de l’article enllaçat), però Menorca ha inspirat molts autors d’arreu del territori. No dubteu a compartir el vostre preferit als comentaris!
