Lloguer turístic i massificació a Palma
Quin és, però, el pes real d’aquesta activitat en aquestes problemàtiques?
Emprant les dades recollides a les fonts que introdueixen la publicació faré, primer de tot, un repàs a la situació del lloguer turístic a Palma. Tot seguit, compararé el pes d’aquesta activitat amb altres factors que influeixen directament en la massificació i la disponibilitat d’habitatge a la ciutat.
1. Les dades del lloguer turístic a Palma
Primer de tot, analitzam les dades de lloguer turístic de Palma. M’he documentat, per fer-ho, amb la informació que recull l’article de eldiario.es
A Palma hi ha 639 habitatges turístics legals, que sumen més de 4.300 places. Segons l’Institut Nacional d’Estadística, però, se n’hi comercialitzen un total de 1.023. Açò significaria que un 37,6% funcionen de manera il·legal, sense comptar amb els permisos necessaris.
A l’article hi ha informació sobre qui comercialitza aquests habitatges, cosa fonamental per entendre els potencials beneficis de l’activitat pel que fa a l’empoderament dels petits propietaris en una indústria controlada històricament per un grapat de famílies amb un poder desmesurat sobre l’economia i la política illenques.
Segons la informació aportada, les llicències es reparteixen entre ciutadans diversos: advocats, artistes, professors, metges, periodistes i arquitectes. Una part, però, també està en mans d’inversors, tant particulars com societats. És interessant la categoria de “grans tenidors”, a la qual inclou firmes que tenen 5 propietats anunciades a Airbnb, i que inclouen C&P Inmobilien GMBH, Can Moner de S’Arenal SA i Vives Brunet SL. En total, parla de 124 de les llicències de lloguer turístic de Palma estan a les mans de societats, un 19,4% del total. No és convenient que el lloguer turístic es concentri ni que estigui en mans de societats d’inversió. És per açò que la “llei Barceló” impedia que els propietaris amb 3 llicències o més en poguessin seguir demanant. La mesura es perfeccionà amb una circular posterior per evitar que els inversors adquirissin la llicència comprant habitatges que ja la tinguessin. És interessant dir, en aquest aspecte, que empram el terme “gran tenidor” pels que tenen 5 habitatges (seguint la llei, els hagueren de tenir abans del 2017), a la vegada que els periodistes d’Octuvre publicaren fa poc una informació segons la qual només Caixabank comercialitza (no us puc assegurar de quina forma) més de 5.000 habitatges només a Barcelona. Cal evitar aquesta concentració de totes totes, i aquesta dada m’escarrufa tant com em fa sentir orgullós d’haver insistit tant en establir el límit de tres habitatges a Balears.
2. Pes del lloguer turístic a Palma en relació amb la massificació i la disponibilitat d’habitatge
Per fer aquesta part, empraré bàsicament dades de l’article d’eltemps.cat i de la pàgina de foro-ciudad.com.
2.1. Lloguer turístic i massificació a Palma
Aquestes són algunes de les informacions que ens aporta l’article de eltemps.cat:
Balears ha tingut, del 1983 al 2023, un increment demogràfic del 82%.
Si les Balears fossin un estat, per tant, només l’ascens demogràfic hindú superaria el baleàric al llarg de les últimes quatre dècades.
L’article fa referència a termes com “bomba demogràfica” emprats arreu sobre l’Índia, mentre que l’evolució demogràfica de Balears ha generat poc interès.
Em sembla fonamental posar el focus, precisament, en la manca d’atenció mediàtica, política i social en un increment que a qualsevol lloc del món desenvolupat encendria totes les alarmes. Encara més si consideram totes les externalitats negatives que ha implicat aquesta evolució demogràfica, i en la voluntat i objectius perquè açò passés explicitats diverses vegades per part de dirigents espanyols (la idoneïtat o necessitat d’importar massivament gent als Països Catalans per diluir-ne la identitat i la cultura pròpies). Sembla que un règim que pretén corregir el mal fet pel règim franquista hauria d’estar molt atent a evitar la culminació dels etnocidis projectats per aquell, però els poders de l’estat (sempre amb la col·laboració dels cacics locals, com passa en tot bon procés colonial) han continuat aprofitant qualsevol oportunitat per alimentar la “bomba demogràfica”. Tot plegat, sense atenció de grans mitjans ni de grans partits. Pel que es veu, fa por que cada vegada hi hagi més hindús a l’Índia, però cap gran partit ni mitjà de comunicació espanyols s’ha mostrat preocupat per la massificació frenètica de Balears i la minorització de la cultura pròpia. Sembla talment que la seva desaparició sigui un objectiu tan propi del règim actual com ho fou del règim anterior.
Posteriorment ens avisa que l’INE va fer (l’any 2022) una projecció demogràfica dels següents quinze anys per a Balears que indicava que el 2037 l’arxipèlag superaria el milió i mig. Quant a aquesta previsió, estic d’acord amb Miquel Payeras: veient les dades dels darrers anys, es podria arribar a aquesta xifra encara més aviat.
Balears no creix com l’Índia, i és que en el cas balear és conseqüència d’unes polítiques que propicien un creixement no vegetatiu desmesurat. Segons les dades recollides a l’article, en els últims vint anys s’ha incrementat en un 144% la població estrangera resident (parlam en termes oficials, de manera que només considera la gent provinent de fora de l’estat espanyol). El 2023 representà el 85% de l’increment poblacional. Tot amb tot, a data de 2023, únicament el 53% dels residents havia nascut a les Illes.
Com ja he dit, costa entendre que se li doni tan poca importància si les conseqüències òbvies no són desitjades. La qüestió és: qui ho desitja? Perquè, siguem honests: no hi ha cap societat al món que vulgui que els seus representants prioritzin la massificació, precarització i la minorització de la seva cultura. Hi ha exemples propers, justament, de models turístics que s’han traduït en un increment poblacional moderat i en un increment sostingut de la renda per càpita. Només és qüestió d’establir una orientació de l’oferta i dels requisits i condicions laborals, de manera que, amb una atracció en augment, pugin els preus i la riquesa compartida en lloc del creixement en massa que ha imperat als Països Catalans. Que en lloc de promocions d’habitatges per acomodar nous treballadors importats, s’imposin pujades salarials i es faciliti la formació i conservació del capital humà propi. No tot és controlable ni es pot garantir que tot surti com s’ha projectat, però és evident que les polítiques poden orientar cap a un model o un altre.
Ara anem a les dades recollides a foro-ciudad.com per anar al detall demogràfic de Palma.
L’any 2022 només el 52,78% dels habitants empadronats (podeu estar segurs que comptant no empadronats que tanmateix també viuen a la ciutat, les dades són més exagerades) havien nascut a Balears (47,1% a Palma, 5,68% a la resta de Balears). El 22,13% eren nats a altres comunitats autònomes espanyoles, mentre que el 25,09% provenien de fora de l’estat espanyol. Tal com apareix a la pàgina, no és l’únic municipi de les Illes amb dades com aquestes (només un 38,14% dels empadronats a Eivissa -paradigma de la massificació i la dificultat per accedir a habitatge digne- han nascut a Balears.
La població de Palma era de 303.485 habitants el 1992 i de 423.350 el 2023.
La diferència és de 120.000 habitants. Quants de turistes han d’arribar per massificar tant com créixer 120.000 habitants? Deix que hi penseu vosaltres mateixos.
I d’on ha vingut aquest increment principalment? La dada més important és la de nats fora de l’estat espanyol, amb més de 90.000. Prop d’un terç de la població que tenia Palma l’any 1992.
En aquest punt cal deixar clar que la intenció és entendre el pes del lloguer turístic en el procés de massificació i en les dificultats per accedir a habitatge digne. De cap manera s’ha de jutjar les persones pel seu origen. On hem d’incidir és en la presa de consciència i la fiscalització de la responsabilitat dels polítics, dels sindicats, dels lobbys de poder i dels mitjans de comunicació. I és que cap societat voldria, amb coneixement, aquest procés de massificació desbordada, i tanmateix el silenci és i ha estat eixordador.
Cal posar el focus a l’origen de la massificació també perquè els poders que ens han dut cap aquí tenen una gran habilitat (i complicitats) per desviar l’atenció i aconseguir suport social per seguir pel mateix camí depredador i assimilador. Aquesta capacitat els permet demonitzar, de vegades, activitats que justament poden actuar com a contrapoder dels lobbys massificadors. El contrapoder, en aquest cas, és el lloguer turístic d’habitatges, sempre que aquest estigui en mans de petits propietaris (tal com es va establir amb la “llei Barceló”, que pel que he vist -corregiu-me si en trobeu altres casos- estableix una limitació inaudita -com a mínim, a l’entorn proper- d’habitatges comercialitzats per propietari.
Al principi, havíem parlat d’unes 4.300 places de lloguer turístic a Palma (potser 6.000-7.000 comptant les il·legals). I només d’ençà de 1992 la població ha pujat 120.000 habitants. Del 2022 al 2023 la població de Palma ha pujat 7.410 habitants. Aquí només estic parlant de massificació. I parlant d’açò, l’increment poblacional de Palma del 22 al 23 superaria (suposant que els il·legals tenen un nombre de places per llicència semblant als legals) el total de places de lloguer turístic de la ciutat (les legals i les il·legals segons l’INE). Només amb un any, la quantitat de nous empadronats a Palma supera el fet de tenir tots els pisos turístics de Palma (il·legals inclosos) al 100% d’ocupació els 365 dies de l’any.
Ens podem fer una idea, per tant, de la massificació que evitaríem eliminant aquesta activitat. Per seguir amb les dades de 1992-2022, menys d’un 6% respecte d’un increment poblacional de 120.000 habitants. Per no dir que un habitatge turístic minva (ni que sigui minoritàriament comparat amb altres factors, com veurem al punt següent) l’oferta d’habitatges disponible per incrementar la població, i que les places no estan ocupades sempre.
Tornant a l’article publicat a eldiario.es, crida l’atenció les declaracions de la gerent d’Habtur, qui, en relació amb el rebuig del batlle al lloguer turístic per fer front a la massificació, expressa la sorpresa per la manca d’atenció a les prop de 44.000 places hoteleres de la ciutat. La gerent aporta una altra dada colpidora: es calcula que a Palma hi ha 30.000 pisos buits.
Resulta que els hotelers tenen 44.000 places a la ciutat. La massificació, però, és a causa del lloguer turístic, que en té 4.300 (en aquest cas parlem de places legals per totes dues activitats). No té ni sentit que vagi a cercar dades de creueristes perquè ja ha quedat més que demostrat que l’aportació del lloguer turístic a la massificació de Palma no és gens significativa; fins i tot podria ser nul·la.
2.2. El lloguer turístic i la disponibilitat d’habitatge a Palma
Aquesta part serà molt breu perquè em limitaré a comentar la dada del darrer paràgraf del punt anterior.
30.000 pisos buits, però el relat generalitzat és que la manca d’habitatge és culpa del lloguer turístic, amb un miler de pisos. 1/30. Són dades que no deixen espai per cap dubte. Pot ser que a un carrer determinat costi més viure-hi arran del lloguer turístic. Però hem de ser conscients que posar el focus aquí pot suposar que no donem importància a les dades realment significatives, com que la població de Palma hagi pujat 23.000 habitants (una Ciutadella, efectivament, de fa pocs anys) d’ençà del 2015.
Vull acabar amb una altra reflexió: aturar la massificació no és compatible amb facilitar habitatge digne i assequible a Palma per tothom que hi vulgui viure. Sovint es comenta que Eivissa està ultra massificada i que açò és indesitjable i insostenible, i a la vegada es pregona que cal abaratir la ciutat i l’illa. Hem d’aprendre a identificar aquesta incoherència, establir prioritats i trobar maneres de canviar aquesta tendència nefasta de massificació, precarització i minorització de la cultura pròpia.
